manuscritos

Bibliothèque Nationale (Argel), nº 720 (1083), año 1876, escr. magrebina, 37 fol. de 17 lín.

Maktaba baladiyat al-Iskandariya (Alejandría), 'Ilm al-din nº 2463, año 1792, escr. nasih, 99 pp. in 8º.

Biblioteca general de los Awqaf (Bagdad), nº 5066, año 1808, letra sarqi, 66 pp.

Biblioteca general de los Awqaf (Bagdad), nº 6798, año 1773, 54 fol. de 13 lín.

Biblioteca Imperial (Berlín), nº 1729, año 1808, escr. nasih, 24 fol. de 27 lín. in 8º.

Dar al-kutub al-wataniya (El Cairo), Lahut nº 27, año 1807, 37 fol. de 19 lín.

Dar al-kutub al-wataniya (El Cairo), Lahut nº 26, siglo XVIII/XIX, 44 págs. de 19 lín.

Dar al-kutub al-wataniya (El Cairo), Ma'arif 'ama nº 573, siglo XVIII, 70 págs. de 21 lín.

Dar al-kutub al-wataniya (El Cairo), 'Ilm al-kalam nº 1030, año 1850, 79 págs. de 17 lín.

Dar al-kutub al-wataniya (El Cairo), 'Ilm al-kalam nº 1201, año 1881, escr. sarki, 96 fol. de 13 lín.

Catálogo de mss. de la Colección Ibrahim Pachá (El Cairo), 'Ilm al-kalam nº 1 

Dar al-kutub al-wataniya al-Dahiriya (Damasc), nº 6141, año 1847, 40 págs.

Biblioteca privada del Si 'Abd al-Salam ben Souda (Fez), escr. magrebí, 20 fol.

Biblioteca Ducal (Gotha), nº A 860, siglo XVIII, escr. magrebí, 36 fol. de 21 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Esad Efendi nº 1147, escr. nasih, 44 fol. de 19 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Esad Efendi nº 1148, año 1747, escr. nasih, 102 fol. de 21 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Fatih nº 2909, año 1893, escr. sarqi, 30 fol. de 23 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Bagdatli Vehbi Efendi nº 2022/1, año 1787, escr. talik, 40 fol. de 19 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Hamidiye nº 719, año 1964, escr. nasih, 139 fol. de 17 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Haci Mahmud Efendi nº 1534/2, año 1721, escr. nasih, 120 fol. de 21 lín.

Süleymaniye Kütüphanesi (Istanbul), Haci Mahmud Efendi nº 1531/2, año 1833, escr. talik, 68 fol. de 25 lín.

Ragib Pasa Kütüphanesi (Istanbul), nº 1582/2, año 1766, escr. nasih.

Agya Sofia Kütüphanesi (Istanbul), nº K 2193, escr. nasih, 139 fol. de 17 lín.

Biblioteca de la Universidad (Istanbul), Halis Efendi nº T 2156, año 1834, escr. nasih, 68 fol. de 25 lín.

British Museum Library (Londres), Sect. Oriental Printed Books and Manuscripts nº 5942, siglo XVII/XVIII, escr. nasih, 26 fol.

Brill, Biblioteca de la Academia (Leiden), Cod. Or. nº 432, año 1603, escr. nasih, 125 fol.

Bibliothèque Nationale (París), mss. arabes nº 1464, año 1797, escr. nasih, 64 fol. de 15 lín.

Bibliothèque Nationale (París), mss. arabes nº 6051, siglo XVIII/XIX, escr. nasih, 189 fol. de 17 lín.

Bibliothèque Nationale (París), mss. arabes nº 6052, año 1782, escr. nasih, 145 fol. de 17 lín.

Princeton University Library (Princeton), Garret Collection nº 1521, año 1375, escr. nasih, 32 fol. de 21 lín.

Bibliothèque Générale (Rabat), D 2545/3, letra magrebina, 23 fol. de 17 lín.

Maktabat al-baladiya (Sohag), Ta'rij nº 285, año 1846, 56 fol. de 19 lín.

Fondo Ahmadiya (Túnez), nº 2068, escr. magrebina, 133 págs. de 15 lín.

Fondo Ahmadiya (Túnez), nº 2069, año 1819, escr. nasih, 234 págs. de 17 lín.

Fondo Ahmadiya (Túnez), nº 2140, año 1819, escr. magrebina, 71 págs. de 23 lín.

Fondo Ahmadiya (Túnez), nº 2123, año 1721, escr. magrebina, 68 págs.

Biblioteca particular Muhammad 'Annabi (Túnez), fines siglo XIX, escr. magrebina, 95 págs. de 18 lín.

Biblioteca particular Muhammad 'Annabi (Túnez), año 1779, escr. magrebina, 124 págs. de 15 lín.

Biblioteca particular Shedli Nifar (Túnez), siglo XVIII, escr. magrebina.

Biblioteca de Manuscritos árabes de la Facultat de Letras (Túnez), Fondo 'Abdaliya nº 1131, año 1652, escr. magrebina, 65 págs. de 21 lín.

Biblioteca de la Universidad (Uppsala), Catálogo de Tornberg nº 1649.

Biblioteca de la Universidad (Yale), nº L 130, año 1828, escr. nasih, 82 fol. de 23 lín.

Biblioteca de la Universidad (Yale), nº L 131, año 1853, 24 fol. de 23 lín. 

Sobre los manuscritos de la Tuḥfa, véase la edición de De Epalza (1971, 172-175), que reseña 44 ejemplares, de los que son accesibles los siguientes:

Paris BnF arab. 1464 (a. 1797)

Paris BnF arab. 6051 (s. XVIII)

Paris BnF arab 6052 (a. 1782-1783)


Ediciones

Sobre las ediciones del texto árabe anteriores a la de De Epalza, véase la propia edición de De Epalza (1971), que reseña un total de ocho, si bien dos de las francesas son más bien traducciones.

De Epalza, Míkel (1971), La Tuḥfa: autobiografía y polémica islámica contra el cristianismo de Abdallah al-Taryuman (fray Anselmo Turmeda). Roma, Accademia nazionale dei Licei (Atti della Accademia nazionale dei Lincei, Classe di Scienze norali, storiche et filologiche, ser. 8, 15).

De Epalza, Míkel (1994), Fray Anselm Turmeda (‘Abdallah al-Tarjuman) y su polémica islamo-cristiana. Madrid, Hiperión.


traducciones

Al catalán: 

De Epalza, Míkel; Riera, Ignasi (1978), Anselm Turmeda. Autografia i atac als partidaris de la creu. Barcelona, Curial.

Yacine, Abderrahim; Chabrera Calpe, Pascual (2014), Anselm Turmeda. Tuḥfa: Argumentari de l’home il.lustrat per a replicar la gent de la creu. Madrid, Visión.

Al castellano: 

De Epalza, Míkel (1994), Fray Anselm Turmeda (‘Abdallah al-Tarjuman) y su polémica islamo-cristiana. Madrid, Hiperión.

Yacine, Abderrahim; Chabrera Calpe, Pascual (2014), Anselm Turmeda. Tuḥfa: Argumentario del hombre ilustrado para replicar a la gente de la cruz. Madrid, Liber Factory.

Al francés: 

Spiro, Jean (1885), “Le présent de l’homme lettré pour réfuter les partisans de la crux, par ‘Abd-Allâh, le Drogman. Traduction française inédite. Révue de l’histoire des religions 12, 68-89, 179-201, 278-301. 

Reimpresión: Paris, Leroux, 1886. También disponible en Wikisource.

Massignon, Louis (1992), Examen du ‘Présent de l’homme lettré’ par Abdallah ibn al-Torjoman suivant la traduction française parue dans la ‘Revue de l’histoire des religions’, 1886, tome XII. Roma, Pontificio Istituto di Studi Arabi e d’Islamistica.

Tourmède, Anselme [Anselm Turmeda] (2009), Pourquoi j’ai embrassé l’islam (traduction française de la Tuḥfa). Perpignan, La Merci.

Al alemán:

Beier, Robert (1996), Anselm Turmeda: eine Studie zur interkulturellen Literatur. Bonn, Romanistischer Verlag (traducción parcial).


bibliografía

De Epalza, Míkel (1971), “Notes pour une histoire des polemiques antichretiennes dans l’Occident musulman”. Arabica 18, 99-106.

Samsó, Julio (1972), “Turmediana I: Trasfondo cultural islámico en la obra catalana de Anselmo Turmeda. II: En torno a la Tuḥfa y al Libre de bons amonestaments”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 34, 51-85.

Gui, Alain (1977), “La pensée ambigüe de Turmeda islamisé” en Philosophes ibéroaméricains en exil. Toulouse, Université de Toulouse-Le mirail, 11-56.

Beier, Robert (1992), “Una coincidència textuel entre la Tuḥfa d’Anselm Turmeda/’Abdallah al-Tarjuman i el tractat num. 21 del germans de la puresa. Nova aportació a la qüestió de l’autenticitat de la Tuḥfa”. Sharq al-andalus 9, 83-88

De Epalza, Míkel (1994), Fray Anselm Turmeda ('Abdallah al-Taryuman) y su polémica islamo-cristiana. Madrid, Hiperión.

De Epalza, Míkel (1994), “Symbiose arabo-hispanique: l’ecrivain Anselm Turmeda/Abdallah at-tarjuman et son rayonnement”, en 1492. L’heritage culturel arabe en Europe. Actes du Colloque International organisé par le G.E.O. (Strasbourg) et le C.R.E.L (Mulhouse). Strasbourg, 51-60.

Boase, Roger (1996), “Autobiography of a Muslim convert Anselm Turmeda (c. 1353- c. 1430)”. Al-Masāq, 9:1, 45-98.

Szpiech, Ryan (2010), “The Original is Unfaithful to the Translation: Conversion and Authenticity In Abner of Burgos and Anselm Turmeda”. eHumanista 14, 146-77.

 

Ficha: