Presentació
No feu cas de les informacions sobre Espanya. El que passa a Astúries ho coneixem perfectament, però no afecta per res la vida del país. A jutjar per la invasió de turistes que patim —i dic “patim” perquè el cost de la vida creu la gent que augmenta per causa del turisme—, es veu que els nostres visitants de tot el món no en fan cas tampoc.
A més dels turistes, cada dia arriben estrangers que s’estableixen a Espanya i aquest fet, que en certs aspectes significa avantatges positius, en altres, i en el cas concret dels pisos, és una veritable calamitat, perquè els lloguers pagats en dòlars resulten, per als qui cobren en aquesta moneda, molt barats, però pagats amb pessetes són inassequibles.
Carta de Vicenç Caldés a Pere Calders (2-9-1962)
Vicenç Caldés (1886-1969) fou un destacat escriptor i traductor que també desenvolupà la seva activitat en l’àmbit de les arts gràfiques. És autor d’obres teatrals com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), així com de narracions com Goig infinit i Deslliurança. En el camp de la traducció, destaca especialment la seva adaptació de Conte d’hivern, de William Shakespeare (1909).
També col·laborà activament en diverses revistes de caràcter polític i teatral, entre les quals destaquen Cu-cut!, La Tralla, De Tots Colors, Talia i Teatre Català, entre d’altres. Igualment rellevant és la seva vinculació amb l’escriptor Pere Calders, de qui fou pare.
Des de l’any 1995, la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies a les gestions del Departament de Filologia Catalana, conserva els fons documentals de Pere Calders. Fou en el marc d’aquest llegat que ingressà també el fons de Vicenç Caldés.