8. OBRA PERSONAL
Recursos
-
Castellanos, JordiAnotacions manuscrites sobre l'obra, Rom脿ntics d'ara, d'Enric de Fuentes
-
Castellanos, JordiAl sobre hi ha 16 meitats de quartilles i 2 targetes amb anotacions manuscrites sobre l'obra de l'escriptor barcelon铆 Enric de Fuentes
-
Castellanos, JordiHi ha anotacions manuscrites sobre la figura i obra de Ernest Mart铆nez Ferrando, traductor, arxiver i historiador valenci脿
-
Castellanos, JordiA dins del sobre hi ha una quartilla, una targeta i 3 fulls mida mitja quartilla amb anotacions manuscrites sobre la novel路la russa
-
Castellanos, JordiEntre els 19 retalls de paper hi ha fotoc貌pies i quartilles amb anotacions manuscrites. La informaci贸 est脿 relacionada amb autors anglesos i russos, com J. Joyce, Dickens, Dostoievski, Tolstoi... A les dues quartilles es fa refer猫ncia a un fullet贸 de -La Renaixen莽a- amb el t铆tol -Novel路les catalanes i estrangeres-, del volum I al volum XI
-
Castellanos, JordiAl sobre hi consta escrit el nom de la revista popular, De tots colors, any 1908-1913. Dins del sobre hi ha quatre quartilles amb anotacions manuscrites amb refer猫ncies a p脿gines i comentaris d'articles publicats a la revista l'any 1913
-
Castellanos, JordiTreball incomplet sobre l'obra, Oceanografia del Tedi, d'Eugeni d'Ors. p. 49, 50 i 51
-
Castellanos, Jordi4 quartilles amb anotacions manuscrites localitzades dins del programa de confer猫ncies organitzades per l'Ateneu Barcelon猫s durant el mes de mar莽 de 1976. Les confer猫ncies s贸n de tem脿tiques diverses. N'hi ha quatre sobre temes de literatura
-
Castellanos, JordiAl primer full manuscrit hi ha anotacions sobre el llibre L'obra de cultura. Tamb茅 hi ha refer猫ncia a Josep Contel i s'hi remarca com de molt inter猫s la crisi del llibre. Al segon full es cita el nom de Dom猫nec Guans茅 i l'obra L'esperit dels dies. Un epistolari original, La Rambla 4-5-32, 11. Es citen altres articles del mateix diari i el mateix any
-
Castellanos, JordiA l'article es fa una an脿lisi de l'obra -Chanson de Roland- tant des del punt de vista de realitat i llegenda com de les dades hist貌riques i geogr脿fiques que ens ofereix la hist貌ria. L'autor acaba textualment l'article dient: La creaci贸n literaria, cumple el objetivo de montar sobre la realidad una historia fict铆cia de alabanza al gran h茅roe del cristianismo: Carlomagno
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu la pol猫mica entorn a l'ofici de corrector. Aquest, segons l'autor, deixa de ser una pe莽a est脿tica i comen莽a a tenir criteris propis i aix貌 te relaci贸 amb la formaci贸 ling眉铆stica universit脿ria dels correctors d'aquell moment. L'autor conclou: Si la Universitat pot aportar una reflexi贸 te貌rica i, alhora, crea uns professionals amb m茅s criteris que normes, haurem avan莽at. De segur, pel cam铆 que cal avan莽ar
-
Castellanos, JordiL'article fa un recorregut per la figura i l'obra de Raimon Casellas, remarcant que des del principi fou un home que intent脿 trobar les bases d'unitat del moviment Modernista. Aix铆, doncs, des de 1906, any en que es va impos脿 el Noucentisme, Casellas va entrar en un desconcert evident. Acaba l'article elogiant la figura de Casellas com un home que es va identificar amb l'art i per a qui l'art era la Naci贸
-
Castellanos, JordiA l'article l'autor planteja el dilema que suposa que la universitat produeixi especialistes en catal脿 sense donar-los-hi cap sortida professional, sense garantir-los-hi ni la possibilitat de trobar un lloc de treball, perqu猫 a l'organitzaci贸 oficial de l'Ensenyament Mitj脿 no hi t茅 cabuda el catal脿
-
Castellanos, JordiL'article fa un rep脿s d'aspectes de la vida de Raimon Casellas, tant de la seva infantesa com de la seva primera formaci贸 i es remarca que fou, fonamentalment, un autodidacta
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com el silenci de tota una cultura que, com la catalana, havia assolit una for莽a extraordin脿ria abans de 1939, era molt m茅s que passivitat. En Joan Triad煤 escrivia el 1946 -El silenci s'havia convertit en una manera vibrant de dir les coses-. Aquest silenci voluntari tamb茅 era un silenci obligat ja que no era possible de publicar, legalment, ni premsa, ni revistes, ni llibres. Per貌 tampoc l'escriptor, en la seva dignitat, volia sotmetre els valors inalienables de llibertat i de catalanitat a l'objecci贸 de la censura i a la humiliaci贸 que hauria representat demanar favors. La cultura catalana mantenia una situaci贸 d'espera, redu茂da als 脿mbits privats i clandestins. L'autor en parla tamb茅 d'Ariel, la revista m茅s important del moment. Fins als primers cinquanta no comen莽ar脿 a apuntar, t铆midament, el realisme que tornar脿 a situar la literatura com a activitat hist貌rica concreta
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com una literatura troba el seu sentit en relaci贸 a tota la societat i a la s猫rie d'interessos que s'hi debaten, i una societat 茅s una estructura humana organitzada, amb pol铆tica i sindicats, amb poder i oposici贸, amb institucions i individus. De tot aix貌, en la seva qualitat de lliure i de catal脿, no n'havia quedat res a la Catalunya de 1939. Fins als primers cinquanta no comen莽a a apuntar, t铆midament, el realisme que torna a situar la literatura dins les coordenades hist貌riques i socials. I fins a la mort de Riba, el 1959, no es produeix un trencament clar
-
Castellanos, JordiL'article es basa en la novel路la, Contraataquen, de Carles Reig, premi Josep Pla 1976. Jordi Castellanos descriu aquesta novel路la com un exemple de literatura sobre la literatura, 茅s a dir, escriure novel路la sobre la novel路la que, ni que sigui de forma indirecta, tamb茅 茅s una forma de reflexionar sobre la realitat. Un cam铆 que, a casa nostra, en alguna ocasi贸, ha estat assajat per Manuel de Pedrolo
-
Castellanos, JordiA l'article l'autor analitza l'estil narratiu de Montserrat Roig a partir de la novel路la El temps de les cireres. En fa menci贸 a Narc铆s Oller com un punt de partida en l'obra de Montserrat Roig
-
Castellanos, JordiEsborrany amb anotacions i rectificacions manuscrites
-
Castellanos, JordiJordi Castellanos fa una introducci贸 breu a la vida i obra d'en J.M. Benet i Jornet amb motiu de la representaci贸 al teatre La Tartana de la obra Can莽ons perdudes i en diu textualment que -posar en escena aquesta obra significa molt m茅s que una estrena: 茅s una nova aportaci贸 del dinamisme de Reus a trobar el nou cam铆 del teatre catal脿-
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com a finals del segle XIX un nou moviment amb una veritable febre per la innovaci贸 i per l'europe茂tzaci贸, pels tons decadents, per la sensualitat, s'apoder脿 dels artistes m茅s joves, els quals iniciaren una campanya de rebuig de la pintura hist貌rica i rom脿ntica i, aviat, del realisme. Raimon Casellas, des de L'Aven莽 i, sobretot, des de La Vanguardia, com a cr铆tic art铆stic, esdevingu茅 el te貌ric del moviment
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu l'obra cr铆tica de Raimon Casellas com una lluita per a la creaci贸 d'una escola art铆stica catalana que per la t猫cnica i el contingut expressiu s'anivell茅s amb les altres nacions europees. Al 1901 es publica la seva obra m茅s important, la novel路la -Els sots fer茅stecs-, amb la qual s'inicia la nostra novel路la modernista i, d'aquesta obra, V铆ctor Catal脿 en mostra influ猫ncies ben directes. A partir del 1906, any en qu猫 va apar猫ixer el Noucentisme, Casellas sofr铆 un cert desconcert, s'adona que la seva 猫poca ha quedat enrere. Fa esfor莽os de recuperaci贸, per貌 en darrer terme es refugia en un eclecticisme est猫tic i en la hist貌ria de l'art
-
Castellanos, JordiL'autor escriu l'article amb motiu de la mort de Joan Oliver. En fa un rep脿s resumit de la seva traject貌ria, que qualifica de coherent. Descriu com Joan Oliver, en les seves narracions i primeres peces teatrals va q眉estionar les formes convencionals, tot posant en evid猫ncia els mecanismes ideol貌gics en els quals se sostenien. Ho feia amb un cert humor i per la via de la par貌dia o la caricatura de les formes liter脿ries convencionals, tot fent-se seva, per貌, l'her猫ncia de la llengua liter脿ria de Carner, en una perfecta combinaci贸 de mat铆s, precisi贸 i simplicitat. El producte resultant era una literatura puynent, cruel, que se situava de ple en la via de la reflexi贸 moral
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com la premsa per tal d'atreure el p煤blic, per tal de fer-se llegir, ha utilitzat la literatura i com l'ha utilitzat. Una hist貌ria de la premsa estaria incompleta si, al costat de les ideologies i de les tend猫ncies, no ens mostr茅s com els diaris han manipulat els gustos literaris del gran p煤blic per fer-se amb un mercat