8.1 Treballs d'investigaci贸 i assaig
Recursos
-
Castellanos, JordiArticle escrit per Jordi Castellanos sobre la figura de Llu铆s Ferran de Pol qui va comen莽ar a escriure en els anys trenta, uns anys en els quals tot era en q眉esti贸: la sotragada de la primera guerra europea havia provocat l'ensorrament de la confiada visi贸 del m贸n del segle XIX. No va trigar a arribar una nova sotragada: la guerra espanyola i, tot seguit, la segona guerra mundial. Cada nova etapa posava m茅s en evid猫ncia les metzines de l'interior hum脿. I 茅s que la vida i l'obra de Ferran de Pol s贸n un clar exponent de les grans preocupacions de l'Europa d'aquells anys: la recerca del sentit de la vida, de l'art i de la relaci贸 de l'home amb el seu entorn
-
Castellanos, JordiL'article forma part dels actes del Congr茅s Internacional "La projecci贸 social de l'escriptor en la literatura catalana contempor脿nia", Barcelona-Bellaterra, 26, 27 i 28 d'octubre de 2005. L'article es centra en la tem脿tica: L'escriptor modernista i l'esfera del sagrat. Dins d'aquest tema central hi ha tres subapartats amb els t铆tols: Intel路lectuals modernistes, L'art i l'esfera del sagrat, El sagrat i el control de les masses, L'art i la plenitud humana
-
Edicions 62Recull d'alguns fascicles de la Gran enciclop猫dia catalana. Hi van col路laborar diversos professors de la UAB, entre ells, Jordi Castellanos i Enric Lluch
-
Castellanos, JordiJordi Castellanos estudia la biografia i la traject貌ria de Pere Calders. Des del naixement i l'entorn familiar, fins al retorn a Catalunya despr茅s de l'exili i el reconeixement del pa铆s. Castellanos descriu minuciosament les etapes de la vida de Calders i presenta una relaci贸 exhaustiva de les relacions personals i professionals que tingu茅 amb altres escriptors, grups pol铆tics o culturals, revistes, editorials, etc. Tamb茅 comenta alguns aspectes de la recepci贸 de la seva obra
-
Castellanos, JordiDos textos mecanoscrits sobre la figura i l'obra d'Eugeni d'Ors, amb anotacions manuscrites
-
Castellanos, JordiTreball incomplet sobre l'obra, Oceanografia del Tedi, d'Eugeni d'Ors. p. 49, 50 i 51
-
Castellanos, JordiA l'article es fa una an脿lisi de l'obra -Chanson de Roland- tant des del punt de vista de realitat i llegenda com de les dades hist貌riques i geogr脿fiques que ens ofereix la hist貌ria. L'autor acaba textualment l'article dient: La creaci贸n literaria, cumple el objetivo de montar sobre la realidad una historia fict铆cia de alabanza al gran h茅roe del cristianismo: Carlomagno
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu la pol猫mica entorn a l'ofici de corrector. Aquest, segons l'autor, deixa de ser una pe莽a est脿tica i comen莽a a tenir criteris propis i aix貌 te relaci贸 amb la formaci贸 ling眉铆stica universit脿ria dels correctors d'aquell moment. L'autor conclou: Si la Universitat pot aportar una reflexi贸 te貌rica i, alhora, crea uns professionals amb m茅s criteris que normes, haurem avan莽at. De segur, pel cam铆 que cal avan莽ar
-
Castellanos, JordiL'article fa un recorregut per la figura i l'obra de Raimon Casellas, remarcant que des del principi fou un home que intent脿 trobar les bases d'unitat del moviment Modernista. Aix铆, doncs, des de 1906, any en que es va impos脿 el Noucentisme, Casellas va entrar en un desconcert evident. Acaba l'article elogiant la figura de Casellas com un home que es va identificar amb l'art i per a qui l'art era la Naci贸
-
Castellanos, JordiA l'article l'autor planteja el dilema que suposa que la universitat produeixi especialistes en catal脿 sense donar-los-hi cap sortida professional, sense garantir-los-hi ni la possibilitat de trobar un lloc de treball, perqu猫 a l'organitzaci贸 oficial de l'Ensenyament Mitj脿 no hi t茅 cabuda el catal脿
-
Castellanos, JordiL'article fa un rep脿s d'aspectes de la vida de Raimon Casellas, tant de la seva infantesa com de la seva primera formaci贸 i es remarca que fou, fonamentalment, un autodidacta
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com el silenci de tota una cultura que, com la catalana, havia assolit una for莽a extraordin脿ria abans de 1939, era molt m茅s que passivitat. En Joan Triad煤 escrivia el 1946 -El silenci s'havia convertit en una manera vibrant de dir les coses-. Aquest silenci voluntari tamb茅 era un silenci obligat ja que no era possible de publicar, legalment, ni premsa, ni revistes, ni llibres. Per貌 tampoc l'escriptor, en la seva dignitat, volia sotmetre els valors inalienables de llibertat i de catalanitat a l'objecci贸 de la censura i a la humiliaci贸 que hauria representat demanar favors. La cultura catalana mantenia una situaci贸 d'espera, redu茂da als 脿mbits privats i clandestins. L'autor en parla tamb茅 d'Ariel, la revista m茅s important del moment. Fins als primers cinquanta no comen莽ar脿 a apuntar, t铆midament, el realisme que tornar脿 a situar la literatura com a activitat hist貌rica concreta
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com una literatura troba el seu sentit en relaci贸 a tota la societat i a la s猫rie d'interessos que s'hi debaten, i una societat 茅s una estructura humana organitzada, amb pol铆tica i sindicats, amb poder i oposici贸, amb institucions i individus. De tot aix貌, en la seva qualitat de lliure i de catal脿, no n'havia quedat res a la Catalunya de 1939. Fins als primers cinquanta no comen莽a a apuntar, t铆midament, el realisme que torna a situar la literatura dins les coordenades hist貌riques i socials. I fins a la mort de Riba, el 1959, no es produeix un trencament clar
-
Castellanos, JordiL'article es basa en la novel路la, Contraataquen, de Carles Reig, premi Josep Pla 1976. Jordi Castellanos descriu aquesta novel路la com un exemple de literatura sobre la literatura, 茅s a dir, escriure novel路la sobre la novel路la que, ni que sigui de forma indirecta, tamb茅 茅s una forma de reflexionar sobre la realitat. Un cam铆 que, a casa nostra, en alguna ocasi贸, ha estat assajat per Manuel de Pedrolo
-
Castellanos, JordiA l'article l'autor analitza l'estil narratiu de Montserrat Roig a partir de la novel路la El temps de les cireres. En fa menci贸 a Narc铆s Oller com un punt de partida en l'obra de Montserrat Roig
-
Castellanos, JordiEsborrany amb anotacions i rectificacions manuscrites
-
Castellanos, JordiJordi Castellanos fa una introducci贸 breu a la vida i obra d'en J.M. Benet i Jornet amb motiu de la representaci贸 al teatre La Tartana de la obra Can莽ons perdudes i en diu textualment que -posar en escena aquesta obra significa molt m茅s que una estrena: 茅s una nova aportaci贸 del dinamisme de Reus a trobar el nou cam铆 del teatre catal脿-
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com a finals del segle XIX un nou moviment amb una veritable febre per la innovaci贸 i per l'europe茂tzaci贸, pels tons decadents, per la sensualitat, s'apoder脿 dels artistes m茅s joves, els quals iniciaren una campanya de rebuig de la pintura hist貌rica i rom脿ntica i, aviat, del realisme. Raimon Casellas, des de L'Aven莽 i, sobretot, des de La Vanguardia, com a cr铆tic art铆stic, esdevingu茅 el te貌ric del moviment
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu l'obra cr铆tica de Raimon Casellas com una lluita per a la creaci贸 d'una escola art铆stica catalana que per la t猫cnica i el contingut expressiu s'anivell茅s amb les altres nacions europees. Al 1901 es publica la seva obra m茅s important, la novel路la -Els sots fer茅stecs-, amb la qual s'inicia la nostra novel路la modernista i, d'aquesta obra, V铆ctor Catal脿 en mostra influ猫ncies ben directes. A partir del 1906, any en qu猫 va apar猫ixer el Noucentisme, Casellas sofr铆 un cert desconcert, s'adona que la seva 猫poca ha quedat enrere. Fa esfor莽os de recuperaci贸, per貌 en darrer terme es refugia en un eclecticisme est猫tic i en la hist貌ria de l'art
-
Castellanos, JordiL'autor escriu l'article amb motiu de la mort de Joan Oliver. En fa un rep脿s resumit de la seva traject貌ria, que qualifica de coherent. Descriu com Joan Oliver, en les seves narracions i primeres peces teatrals va q眉estionar les formes convencionals, tot posant en evid猫ncia els mecanismes ideol貌gics en els quals se sostenien. Ho feia amb un cert humor i per la via de la par貌dia o la caricatura de les formes liter脿ries convencionals, tot fent-se seva, per貌, l'her猫ncia de la llengua liter脿ria de Carner, en una perfecta combinaci贸 de mat铆s, precisi贸 i simplicitat. El producte resultant era una literatura puynent, cruel, que se situava de ple en la via de la reflexi贸 moral
-
Castellanos, JordiA l'article es descriu com la premsa per tal d'atreure el p煤blic, per tal de fer-se llegir, ha utilitzat la literatura i com l'ha utilitzat. Una hist貌ria de la premsa estaria incompleta si, al costat de les ideologies i de les tend猫ncies, no ens mostr茅s com els diaris han manipulat els gustos literaris del gran p煤blic per fer-se amb un mercat
-
Castellanos, JordiL'article fa un rep脿s a la figura de Josep Pijoan -1879-1963-. Es descriu com Josep Pijoan rest脿 associat a dos episodis centrals de la cultura catalana moderna: la descoberta i recuperaci贸 del rom脿nic -en el seu treball dins de la Junta de Museus- i la creaci贸 de l'Institut d'Estudis Catalans -inici del proc茅s d'institucionalitzaci贸 de la cultura propiciat per l'acc茅s de la Lliga Regionalista al poder pol铆tic-. La import脿ncia hist貌rica de Pijoan per a la cultura catalana es troba en l'enorme activitat desplegada entre el 1906 i el 1910. Es descriu a Pijoan com un aut猫ntic revolucionari. Quan torna a Catalunya 茅s un activista, un pragm脿tic. Cal fixar-se que quan polemitza no 茅s a causa de les idees, sin贸 a causa de les accions, que s贸n, al capdavall, les aut猫ntiques idees
-
Castellanos, JordiA l'article l'autor dona resposta a Joan Triad煤 en relaci贸 al comentari que aquest fa d'un article propagand铆stic que Jordi Castellanos va dedicar al curs de postgrau de llengua catalana que s'organitz脿 al seu departament. Mostra la seva sorpresa per la resposta de J. Triad煤 i la desconfian莽a que aquest manifesta davant els estudis universitaris com a tals i particularment dels de Filologia Catalana
-
Castellanos, JordiConjunt d'esborranys i versi贸 publicada a la revista Serra d'Or, XII, n煤m. 135, desembre de 1970. A l'article es descriu com al 1906 s'inicia un nou moviment, el Noucentisme i com Raimon Casellas en fou un dels primers col路laboradors i com el seu programa de regeneraci贸 cultural i art铆stica, correspongu茅 exactament al programa pol铆tic de Prat de la Riba, 茅s a dir, tendia a la normalitzaci贸 cultural