Recursos

• Homenatge a Antoni Rubió i Lluch : miscel·lània d'estudis literaris, històrics i lingüístics

  Fotocòpies de diversos articles. Si voleu consultar l'obra cliqueu l'enllaç següent
• Grau, Marie

  Andrew Covert-Spring a Perpignan, 1828-1835; Un emigré politique espagnol dans la vie culturelle roussillonnaise

  L'article revisa fets a destacar de la vida d'Andrew Covert-Spring, que va ser un dels introductors a Espanya del Romanticisme liberal, fonamentalment francès, i el difusor d'alguna de les idees de l'escola saint-simoniana
• Juretschke, Hans

  Origen doctrinal y génesis del romanticismo español

  Exemplar fotocopiat, sense anotacions manuscrites. Podeu consultar l'original a l'enllaç següent:
• Rico, Francisco

  Un prólogo al Renacimiento español. La dedicatoria de Nebrija a las introducciones latinas (1488)

  Es descriuen les diferents actituds d'Isabel la Catòlica que reflecteixen adequadament la importància i l'estimació coetània de la Gramàtica castellana i de les Introduccions latinae. Fou la mateixa Isabel qui va prendre la iniciativa i va ordenar a Nebrija que tornés en llengua castellana, les Introducciones de la lengua latina que havia publicat
• Associació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris

  Butlletí de l'Associació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris (S.C.U.I.E.R)

  Fotocòpies de l'article publicat per a commemorar el cinquantenari de la mort de Karl Marx. Any I, número 1, 14 de març de 1933
• Joventut Nacionalista La Falç

  Joventut La Falç

  Fotocòpies d'articles de la revista Joventut La Falç. Pàgines del número 13, d'abril i maig del 1934
• Juretschke, Hans

  Del romanticismo liberal en Cataluña

  Separata de: Revista de Literatura, Institut Miguel de Cervantes, de Filologia Hispànica, IV, núms. 11-12, any 1954, pgs. 9-30. L'article descriu els moviments romàntics d'Europa i España i l'autor n'és Hans Juretschke
• Manent, Albert

  El obispo de Barcelona, Josep Climent i Avinent

  Retall d'una notícia de la secció de Libros de la Vanguardia. A l'article es comenta que amb la publicació de la biografia: El obispo de Barcelona, Josep Climent i Avinent de Francesc Tort i Mitjans, s'obra una nova perspectiva per analitzar el complex i agitat segle XVIII que, comparat amb el XIX, podria semblar un temps gris, dominat per rutines polítiques i culturals, sense altres fenòmens cridaners
• Anglo-Catalan Society

  Programes de les conferències anuals de l'Anglo-Catalan Society

  Conté tres programes de les conferències anuals de l'Anglo-Catalan Society dels anys 1975, 1976 i 1978. En el sobre hi ha un justificant del pagament per l'assistència al XXI Congrés anual i altra documentació bancària
• Twayne Publishers

  Document de l'acord entre Twayne Publischer i el professor Alan Yates

  Document de l'acord entre Twayne Publischer de Massachusetts i el professor Alan Yates per incloure el treball amb títol -Narcís Oller-, dins de les sèries -Tawyne's World Authors-, el tema del qual és -a critical-analytical study of Yates'work-
• Castellanos, Jordi

  Josep Morató Grau

  Tres fulls mida quartilla amb anotacions manuscrites sobre l'obra de Josep Morató. Un retall d'una notícia del diari Avui, de data 16 d'octubre de 1988, amb el títol: Emmetzinat, Josep Morató, recordat en l'aniversari de la seva mort
• Ordóñez, Marcos

  Retalls d'articles de premsa escrits per Marcos Ordóñez

  Retalls d'articles escrits per Marcos Ordóñez i publicats al diari Avui entre el 9 de juny i el 16 de juliol de 1995. Els títols dels articles són els següents: Les vuit vides de Violeta G; Els baguls de Baulenas; Mítica Pina; RWF; Infantillatges: Tartuf per a nens; 14 de juliol a Sarajevo
• Castellanos, Jordi

  Carles Bosch de la Trinxeria i Raimon Casellas. Una polèmica sobre novel·la al final del segle XIX

  Separata de: Recerques: història, economia, cultura, 1974, Núm. 3, p. 225-250 ; L'autor descriu la polèmica generada amb la publicació a la revista L'Avenç de la novel·la Montalba, de l'autor Carles Bosch de la Trinxeria. El fet fou que la campanya lingüística relacionada amb actituds estètiques i punts de vista ortogràfics va adquirir més preponderància que no pas els criteris i les actituds estrictament literaris. Les conseqüències no es van fer esperar i la mateixa revista va publicar sobre Montalba una crítica signada per Raimon Casellas, la qual posava en qüestió tot el valor literari de l'obra. Bosch de la Trinxeria fou el primer sorprès i mantingué amb Raimon Casellas la polèmica epistolar que es publica en aquesta separata
• Vall, Xavier

  Els anys de la postguerra a Catalunya -1939-1959-. Aproximació a la influència de l'existencialisme a la literatura catalana de postguerra

  L'autor fa una aproximació a la influència de l'existencialisme a la literatura catalana de postguerra. Afirma que l'existencialisme va marcar tota una època i que la seva influència ha estat escassament estudiada. Remarca que la seva influència abans de 1945 és esporàdica i que no serà fins després de la II Guerra que, amb un cert retard a l'Estat espanyol, aquest corrent tindrà el seu major impacte. El franquisme, però, reprovarà, amb més o menys duresa l'existencialisme, que serà alineat amb la resta de fantasmes ideològics del règim i que sofrirà la prohibició i serà objecte dels més ridículs atacs. Malgrat això, l'existencialisme anirà penetrant, amb un cert retard, a través de diverses vies
• Beser, Sergio

  Siete cartas de Leopoldo Alas a José Yxart

  Article de Sergio Beser publicat a la revista Archivum, núm 10, octubre 1960 on s'analitzen set cartes de Leopoldo Alas a José Yxart extretes del llibre de Manuel de Montoliu: José Yxart, el gran crítico del Renacimiento literario catalán, que existeixen a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona
• Sala Parés

  Anglada-Camarasa. Exposició d'homenatge i presentació del llibre de Francesc Fontbona i Francesc Miralles

  Reproducció de dues pintures d'Anglada-Camarasa i un llistat de les obres de l'exposició
• Manent, Albert

  Escriptors de noranta anys

  Article del diari Avui on Albert Manent vol deixar constància del norantè aniversari de cinc escriptors catalans de dedicacions i orígens ben diversos: Joan Gili Serra, Ramon Masnou, Josep Ros Artigas, Josep Maria Murià i Ramon Aramon Serra
• Fundació Mercè Rodoreda

  Congrés Internacional Mercè Rodoreda 2008

  Hi ha una breu descripció de la figura de Mercè Rodoreda. Es detalla també el programa amb la informació de les conferències i altres activitats fora de programa. S'inclou un espai per poder tramitar la inscripció
• Òmnium Cultural

  Festa de proclamació dels premis literaris - Prudenci Bertrana, Miquel de Palol i Carles Rahola

  Hi ha un llistat amb el nom de les obres i els corresponents autors que participen a cadascun dels premis: XIII Premi Bertrana 1980, III Premi Palol 1980 i i Primer Premi Rahola 1980. També es detalla el programa de la festa i s'hi fa constar un llistat amb el nom de les obres i els autors premiats en convocatòries anteriors
• Castellanos, Jordi

  Els Marges 15. Una nació sense estat, un poble sense llengua?

  Arran de la publicació de l'article Una nació sense estat, un poble sense llengua?, aparegut a la revista Els Marges, 1979, núm. 15, pàgs. 3-13, es generen un seguit de reaccions i respostes per part de diferents personatges, publicades en diferents mitjans de comunicació. Conté també cartells de conferències i actes on Jordi Castellanos hi participa, una carta mecanoscrita relacionada amb el tema adreçada a Jordi Castellanos però amb signatura del remitent il·legible. Un dels opuscles és la reproducció íntegra de l'article aparegut a la revista, que el Consell popular de cultura catalana, donat de la importància del manifest, han cregut convenient la seva més gran difusió. L'article va signat per J.A. Argenté, J. Castellanos, M. Jorba, J. Molas, J. Murgades, J. M. Nadal, E. Sullà
• Barcelona (Catalunya : Província). Diputació

  Institut del Teatre

  Es tracta d'un opuscle informatiu de l'Institut del Teatre on primer es fa un breu repàs de la història de l'Institut per després passar a descriure la seva estructura. A continuació es detallen els horaris, professorat, matèries i requisits per l'admissió als diferents departaments de l'Institut: el d'arts dramàtiques, el d'escenografia, el de titelles, el de llenguatge audiovisual, el de mim i pantomima i el de divisió de veu. També s'informa sobre els cursos de dansa i coreografia i sobre el Centre Dramàtic del Vallès creat el 1974 a Terrassa
• Mallarmé, Stéphane

  Mallarmé - Prosas

  Fotocòpia de les pàgines 62 i 63 del llibre Prosas de Mallarmé. S'han emmarcat a mà tres paràgrafs que descriuen de forma poètica la figura del llibre. A la part posterior del full hi ha el poema de Mallarmé -Cansado del reposo amargo...carta de Cazalis
• Cercle del Liceu

  Cercle del Liceu - Olimpíada Cultural Barcelona 92

  Full informatiu del Cercle del Liceu, patrocinat per la Olimpíada Cultural Barcelona 92. Es fa una breu descripció de la història, objectius i estil arquitectònic del Cercle. També es fa un recorregut per les diferents estances i es descriu el mobiliari pre-modernista, les pintures de Casas, Miralles i Brull, la decoració, els vitralls amb temes wagnerians, l'ascensor modernista. L'any 1902 Ramon Casas va pintar un conjunt de dotze olis amb referència a diferents gèneres de la música, on la principal protagonista és la dona
• Selles, Narcís

  Revista Papers d'Art - Referents culturals i projectes polítics

  L'article descriu com el caràcter d'un projecte polític i cultural ve donat per la utilització que fa de l'ampli repertori que li ofereix la història, buscant els seus referents en experiències històriques amb les quals poder-se identificar. Pel que fa al cas de Girona, si s'observen la majoria de grans exposicions que ha muntat l'Ajuntament de la ciutat ens podem adonar que el seu principal referent històric en el terreny cultural ha estat el noucentisme. El que es vol subratllar és que s'han anat difuminant les tradicions més liberals i avançades, dins un noucentisme idealitzat. Així, doncs, resulta evident que el govern municipal ha privilegiat un determinat tipus de recuperació dels moviments històrics generats des dels sectors socialment hegemònics i des de determinats àmbits del poder, com fou el noucentisme