Separata de: Primeres Jornades d'Estudi sobre la Vida i l'Obra de Caterina Albert <<V铆ctor Catal脿>>. L'Escala, 9-11 d'abril del 1992 a cura d'Enric Prat i Pep Vila
L'article de Castellanos 茅s dins la revista Ratlles (Quatre), n煤m. 3 Mar莽 1985, pgs. 30-32, parla de les obres de V铆ctor Catal脿 que van ser portades al cinema
A l'article es descriu la pol猫mica entorn a l'ofici de corrector. Aquest, segons l'autor, deixa de ser una pe莽a est脿tica i comen莽a a tenir criteris propis i aix貌 te relaci贸 amb la formaci贸 ling眉铆stica universit脿ria dels correctors d'aquell moment. L'autor conclou: Si la Universitat pot aportar una reflexi贸 te貌rica i, alhora, crea uns professionals amb m茅s criteris que normes, haurem avan莽at. De segur, pel cam铆 que cal avan莽ar
Article publicat a la revista Els Marges, n煤m. 15 de l'any 1979, p. 3 a 13. A l'article es fa una an脿lisi de la situaci贸 de conjunt de la llengua catalana a partir del qual se n'extreuen preguntes del tipus de com ha de ser possible en aquesta avan莽ada segona meitat del segle XX, d'aconseguir que perduri i es desenvolupi la llengua i, per tant, la cultura, d'una naci贸 mancada d'estat; de com pot resoldre's el dilema d'integrar una part d'una poblaci贸, que, tot i residir-hi, no ha assumit encara la realitat nacional catalana, sense disposar d'escola ni de mass-media; de com, en definitiva, endegar, sense uns suports pol铆tics efectius un proc茅s ling眉铆stic-cultural prou extens i competent com perqu猫 justifiqui l'exist猫ncia viva d'aquesta llengua en virtut de les seves realitzacions presents i no de les d'un passat massa transcendentalitzat
Article de Jordi Castellanos publicat al diari La Vanguardia amb motiu del centenari del naixement del urbanista i escriptor Nicolau Maria Rubi贸 i Tudur铆
A l'article es descriu com el silenci de tota una cultura que, com la catalana, havia assolit una for莽a extraordin脿ria abans de 1939, era molt m茅s que passivitat. En Joan Triad煤 escrivia el 1946 -El silenci s'havia convertit en una manera vibrant de dir les coses-. Aquest silenci voluntari tamb茅 era un silenci obligat ja que no era possible de publicar, legalment, ni premsa, ni revistes, ni llibres. Per貌 tampoc l'escriptor, en la seva dignitat, volia sotmetre els valors inalienables de llibertat i de catalanitat a l'objecci贸 de la censura i a la humiliaci贸 que hauria representat demanar favors. La cultura catalana mantenia una situaci贸 d'espera, redu茂da als 脿mbits privats i clandestins. L'autor en parla tamb茅 d'Ariel, la revista m茅s important del moment. Fins als primers cinquanta no comen莽ar脿 a apuntar, t铆midament, el realisme que tornar脿 a situar la literatura com a activitat hist貌rica concreta
L'article escrit per Jordi Castellanos, al diari de La Vanguardia, parla sobre les tres novel路les que escrigu茅 Josep Maria de Sagarra al llarg de la seva etapa de producci贸 liter脿ria: Paulina Buxareu, All i salobre i Vida privada.
A l'article es publiquen tres cartes que foren escrites al 1894 (una de Josep Yxart i una altra de Santiago Rusi帽ol a Raimon Casellas i la resposta d'aquest a Josep Yxart). A l'article l'autor descriu tamb茅 el motiu origen d'aquestes cartes que fou una lloan莽a de Casellas a la Infanta Mar铆a Paz, germana d'Alfons XII, amiga de l'industrial i pol铆tic catal脿 Eusebi G眉ell i Bacigalupi
