Presentaci贸
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, van elevar-se per sobre de la vila i es van esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera."Jesús Moncada. Camí de sirga
Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005) es donà a conèixer com a escriptor amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, guardonat amb el Premi Joan Santamaria l’any 1971.
L’any 1985 publicà el seu segon recull de contes, El cafè de la granota, i tres anys més tard, el 1988, veié la llum la seva primera novel·la, Camí de sirga. Aquesta obra obtingué un ampli reconeixement de públic i de crítica i és considerada una de les novel·les més destacades de la narrativa catalana contemporània. Ha estat traduïda a més d’una desena de llengües i ha rebut nombrosos guardons, entre els quals sobresurten el Premi Joan Crexells, el Premi Fundació d’Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Premi Nacional de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d’Or, a més de ser finalista del Premi Nacional de Literatura l’any 1990.
El 1992 publicà la seva segona novel·la, La galeria de les estàtues, i el 1997 Estremida memòria, amb la qual obtingué novament els premis Joan Crexells i Crítica Serra d’Or. Dos anys després, el 1999, aparegué el recull de contes Calaveres atònites.
L’obra de Moncada ha estat traduïda a una dotzena de llengües, entre les quals l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, el francès i el japonès.
Els hereus de l’escriptor han cedit el seu fons personal a la Universitat Autònoma de Barcelona, quedant dipositat a la Biblioteca d’Humanitats.