Presentació
I amb aquesta certitud immanent de nostra essència poètica damunt la vida preconitzem la Poesia nua, jova, lliura, que marxa i que vola i que neda i que fa rebequeries i que riu i que ama sense treves, sense noses, bandejant les migradeses"David Cristià, "Contra l'extensió del tifisme en literatura: segon manifest català futurista" Barcelona, 1922
Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 1904–1974) fou poeta i corrector d’estil, i desenvolupà la seva trajectòria professional com a corrector en diaris com La Nau i El Matí.
En els seus inicis literaris es vinculà als corrents futuristes que arribaven a Catalunya. El 1922 publicà el Segon manifest futurista sota el pseudònim David Cristià, i dos anys més tard aparegué el seu primer llibre, Fluid, una obra que reflecteix de manera clara la seva adhesió a les avantguardes. D’aquest mateix període destaquen també Constel·lacions (1927), Elegies (1928), Divagacions (1929) i Poemes de promès (1933).
Durant la dècada de 1940, Sánchez-Juan conreà la poesia en llengua castellana, amb títols com Sonetos (1949) i Blanco y rosicler (1946). Als anys cinquanta reprisà la producció en català, de la qual sobresurten Principat del temps (1961) i Escaiences (1974), entre d’altres.
Al llarg de la seva carrera literària rebé diversos reconeixements. El 1936 obtigué la Viola d’or i d’argent als Jocs Florals de Barcelona pel poema Cinc avemaries, i el 1951 se li atorgà el Premi Ciutat de Barcelona de poesia per l’obra Claror.