El felicita per la seva traject貌ria professional. Li comenta que t茅 La novel路la catalana de Tasis i les Converses filol貌giques de Fabra reeditades per la col路lecci贸 Barcino. Tamb茅 li comenta que hi ha un n煤mero de Pont Blau que no li va agradar per les expressions anglosaxones
Li comenta que ha llegit El Ben cofat i l'altre de Carner i un assaig biogr脿fic d'en Maragall. Li demana una bona gram脿tica catalana per als seus fills
Li demana que el posi en contacte amb l'Isern i Dalmau. Comenta el seu contacte amb altres escriptors i amics, en especial, la mort d'Emili Vall猫s, doncs, va ser deixeble d'ell a l'escola d'Arts i Oficis que dirigia Emili Vall猫s
Li comenta que la premsa francesa parla de la mort de Amadeu Hurtado. Remet a una can莽贸 que no sap si 茅s de Morera i Gal铆cia o de Gabriel Alomar. Li demana com pot especificar el seu treball entre el l936 i el 1939 per tal d'obtenir el passaport. Tamb茅 li comenta qui ha escollit Isern i Dalmau entre altres com a persones solvents les quals ha d'especificar als papers de sol路licitud del passaport. Vol saber l'adre莽a del Dr. Butiny脿 i li demana a Tasis que si pot demanar-se-la a Gallostra. Li demana tamb茅 l'estat de salut de Boronat i Font
Li comenta la mort de Antoni Rovira i Virgili. Tamb茅 li comenta que ha rebut dos volums publicats per la Biblioteca Selecta titolat Les cent millor rondalles populars de Joan Amades
Comenten l'actuaci贸 de l'Esbart Dansaire de Rub铆 demanant-li informaci贸 sobre la gira d'aquest col路lectiu tot i que li comenta que no hi haur脿 temps per organitzar la seva actuaci贸 a Su茂ssa
Vilalta demana a Tasis si pot presentar un altre cop una obra seva al premi de Sant Jordi. Tamb茅, li pregunta si li van arribar els tres exemplars de la seva novel路la A orsa de l'oratjol. I al final de la carta li parla del seu llibre sobre El dret a Finl脿ndia que li enviar脿 per presentar-lo al concurs Duran i Bas de l'Institut d'Estudis Catalans. Surt mencionat en la carta: Riera
Vilalta demana a Tasis informaci贸 sobre l'editor i el t铆tol de la seva obra que tracta el tema del periodisme. Tamb茅, li pregunta sobre la seva obra Els anys eixorcs i li demana enviar-li la seva opini贸 sobre Cal sempre un despr茅s. Surt mencionat en la carta: Fabregat
Vilalta d贸na les gr脿cies a Tasis per presentar la seva obra Cal sempre un despr茅s al concurs pel premi de Sant Jordi. A m茅s, li fa saber coses sobre la seva obra El Diluvio. Tamb茅, li proposa si li pot interessar Els anys eixorcs i li parla de Scipion en la qual va publicar col路laboracions. A m茅s a m茅s, li comenta que va col路laborar en La Rambla, La Humanitat i L'Opini贸. Vilalta acaba la carta demanant-li la seva opini贸 sobre la novel路la que li va enviar i el resultat del premi de Sant Jordi. Surt mencionat en la carta: Riera
Vilalta comenta a Tasis que li va enviar la seva obra liter脿ria Cal sempre un despr茅s. A m茅s, li fa saber que va fundar i dirigir una revista d'arquitectura i construcci贸 anomenada La Propiedad. Surten mencionats en la carta Soler i Vidal, Riera
Emili P. de Neguri es disculpa d'haver interromput l'enviament de de retalls a causa de la quantitat de feina que tenia, per貌 li assegura que aviat reprendr脿 els enviaments
Emili P. de Neguri informa a Rafael Tasis que continuar脿 enviant-li retalls de q眉estions liter脿ries, art铆stiques, teatrals i editorials, a m茅s, d'activitats culturals franceses. Finalment, afegeix que cada dia llegeix La Vanguardia, perqu猫 considera que 茅s el diari amb informacions m茅s variades
Li comenta que li enviar脿 all貌 que li demana. Li demana que es posi en contacte amb la seva germana per tal de demanar-li sobre els exemplars de les obres Tres diumenges
Agraeix l'amistat de Tasis i el felicita per l'猫xit que est脿 tenint en el camp de la literatura i, sobretot, el teatre. Tamb茅 esmenta alguns textos de Tasis que li han agradat: Ofrena a Par铆s.
Elisabeth Warner informa Rafael Tasis que Mr. Carver no podria arribar finalment a Barcelona, per貌 li tramet l'inter猫s que aquest tenia per trobar-lo al Congr茅s de Nova York
Elisabeth Mulder agraeix els comentaris de Rafael Tasis sobre la seva novel路la titulada La historia de Java i li demana el n煤mero de la revista Mirador en el qual ha publicat els comentaris
Eduard Ragasol exposa la seva situaci贸 familiar, fent refer猫ncia al seu fill V铆ctor i a la seva esposa Pilar, i a continuaci贸 parla sobre els seus negocis (el Cine Paris, el Cine Prado i l'Hotel Presidente -aquest 煤ltim com a possible projecte-), a m茅s, li ofereix a Tasis viatjar a M猫xic per quedar-s'hi si en algun moment Barcelona li arribava a cansar. Finalment, comenta al seu amic que ja havia llegit el seu escrit publicat a Pont blau, titulat Per favor
Eduard Ragasol comenta a Rafael Tasis la tristor que li havia provocat no veure'l en el seu viatge a Par铆s, per貌 confiava en qu猫 l'any seg眉ent es poguessin veure. Tamb茅 fa refer猫ncia als seus projectes de negoci i, finalment, li parla al seu amic sobre els seus fills (l'Albert i en V铆ctor) i la seva esposa Pilar
Eduard Ragasol informa Rafael Tasis del seu imminent viatge a Par铆s i li n'explica alguns detalls, a m茅s, li comenta com li anaven els seus dos principals negocis: el Cine Paris i el Cine Prado
Eduard Ragasol agraeix a Rafael Tasis l'enviament d'un dels seus llibres i li parla d'alguns dels 猫xits de la cartellera del Cine Paris. Finalment, tanca la carta posant-lo al corrent dels projectes acad猫mics dels seus fills. Persones citades: Pilar, Nicolau d'Olwer
Eduard Ragasol informa Rafael Tasis de l'imminent inauguraci贸 del Cine Paris i li fa saber la ubicaci贸 de les oficines del nou negoci per tal que li pogu茅s enviar la correspond猫ncia all脿. A m茅s, li fa un breu resum dels films i les funcions que tindrien lloc al nou cinema i tamb茅 li anuncia que a la inauguraci贸 hi anirien personalitats, autoritats i artistes de Fran莽a. Ragasol confiava en l'猫xit del seu negoci
Eduard Ragasol li envia a Rafel Tasis invitacions per al Premi Alexandre Plana que s'havia institu茂t juntament amb l'ajuda de Pont blau i que volia ser un homenatge a l'autor del qual portava nom el premi. Finalment, Ragasol clou la carta parlant dels seus negocis. Persones citades: Nicolau d'Olwer, Maragall, Art铆s, V铆ctor
Eduard Ragasol li envia a Rafael Tasis una mena de full (茅s el que es pot deduir de la grafia que consta a la carta) del Premi Catal貌nia, el qual s'havia repartit entre els subscriptors de La Nostra Revista. Parlen, tamb茅, sobre la liquidaci贸 d'uns llibres, en la qual hi estava implicat Avel路l铆 Art铆s-Gener. A continuaci贸, Ragasol li demana a Tasis que no se n'oblidi d'enviar-li un exemplar de la seva obra titulada La vida del rei en Pere III. Finalment, tanca la carta parlant del seu negoci, Air France, i de l'amistat que l'unia a Rafael Tasis. Persones citades: Riera Llorca, Peypoch, Obiols, Roure Torrent, Dalmau Costa
Eduard Ragasol informa Rafael Tasis de la represa de la normalitat, quant a la correspond猫ncia que mantenien, ja que Ragasol, ara, es trobava millor de salut. A m茅s, Ragasol li explica a Tasis que havia aconseguit consolidar el seu negoci, 茅s a dir, el Cine Prado S.A, el qual li havia perm猫s compensar les p猫rdues que li havia provocat l'EURO-MEX. De fet, la seva revifada havia estat tan considerable que es plantejava obrir un altre negoci, un cinema que rebria el nom de Cine Par铆s. Per貌, encara tenia pensat engegar un projecte d'abast m茅s gran, perqu猫 pretenia agrupar un cinema, un restaurant i un bar en un sol negoci anomenat Air France. Persones citades: Pilar
Eduard Ragasol felicita Rafael Tasis pel premi guanyat a Nova York. Tamb茅 li parla sobre Peypoch, amic que tenien en com煤 i sobre l'Orfe贸, La Revista, el Cine Prado i l'EURO MEX, entre d'altres coses. Persones citades: Obiols, Pilar, Roca
Eduard Ragasol mostra les seves disculpes a Rafael Tasis per no haver continuat la correspond猫ncia per carta amb ell. Despr茅s fa refer猫ncia de la seva situaci贸 familiar i l'informa que aviat faria un viatge a Barcelona, tot i que encara no sabia on s'allotjaria la seva fam铆lia. Finalment, tanca la carta parlant del seu negoci, el cinema Prado. Persones citades: Peypoch, Pilar, V铆ctor
