BIBLIOTECA DIGITAL D'HISTÒRIA DE L'ART HISPÀNIC

Una de les apostes més fermes que ens permeten les noves tecnologies de la informació és poder disposar de tot el patrimoni bibliogràfic digitalitzat i de lliure accés a la xarxa. Es tracta d'un repte fonamental d'enormes conseqüències en el camp de les Ciències Socials i de les Humanitats, ja que aquestes sovint tenen com a referència bàsica de treball la informació i la documentació generada al llarg dels segles mitjançant els llibres, fullets, i les publicacions periòdiques És un projecte que correspon a les altes institucions responsables de la cultura i del patrimoni.

El volum del material que cal tractar i el temps que aquesta operació comportarà aconsellen que, al marge de la imprescindible coordinació entre institucions i projectes en curs, tingui sentit la creació de portals especialitzats que abastin una determinada àrea de coneixement i escurcin el temps per posar a l'abast series bibliogràfiques i documentals específiques.

La BIBLIOTECA DIGITAL D'HISTÒRIA DE L'ART HISPÀNIC, vol recollir en un únic portal tots els materials impresos, en format llibre, revista o fullet, relacionats amb la producció, estudi i divulgació de les arts i del patrimoni monumental al llarg de l'època moderna i fins la data en la qual aquests materials, passen de forma segura al domini públic.

Fonamentalment es vol aplegar la bibliografia hispànica, però també cal incloure els textos en llengües estrangeres que tractin específicament de l'art hispànic fins a la data prevista.

Deixariem de banda els materials no impresos i altres fonts documentals manuscrites atesa la reserva de propietat de les institucions que els custodien.

El projecte vol començar des de l'època moderna, però com que bona part dels materials impresos dels segles XVI, XVII i XVIII en relació a les arts, han estat ja objecte  d'edicions facsimilars o d'edicions crítiques modernes, creiem de major utilitat per a la investigació començar el procés de digitalització a partir de les publicacions del segle XIX, molt menys conegudes, i a voltes de difícil localització.

La tipologia dels materials que hauran de ser digitalitzats es poden agrupar sumàriament en sis categories:

1. Tractats de teoria de les arts i tractats tècnics sobre la pràctica artística i arquitectònica. Fonamentalment escrits per professionals amb voluntat didàctica i doctrinal. Són prou abundants al llarg del segle XIX, però creiem que són abastables.
2. Els catàlegs d'exposicions d'art realitzats per institucions oficials o paraoficials. A Barcelona hi hauria les grans exposicions retrospectives de 1867, la de 1877, la part d'art de l'Exposició Universal de 1888, i les municipals ja regulars des de 1891. A Madrid hi hauria els catàlegs de les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes des de 1860.
3. Els catàlegs impresos de col·leccions particulars, els catàlegs de museus i els catàlegs de vendes públiques fetes a Espanya o amb dedicació particular a l'art hispànic. Aquest és un capítol amb relativament poc material.
4. Les publicacions d'institucions o associacions directament vinculades a les arts. Com per exemple les Acadèmies de Belles Arts, les comissions provincials de Monuments, l'Asociación artística-aqueológica barcelonesa, les associacions excursionistes o les corporacions professionals, com ara els arquitectes. No són materials enormes per a aquestes dades primerenques.
5. Les monografies i estudis sobre artistes i monuments. Aquest  és un camp més obert. Les monografies d'artistes són molt rares en aquest període, però sí són abundants els estudis o monografies sobre els edificis religiosos, des de parròquies fins a monestirs i catedrals. Aquí el material que es presenta sempre barreja aspectes d'història local i de tradicions pietoses amb l'anàlisi i descripció del monument pròpiament dit. Potser caldrà afinar la tria per començar pels estudis més clarament vinculats a la encara incipient història de l'art.
6. Les revistes dedicades a les arts que es publiquen al llarg del segle XIX. Aquí cal donar prioritat a les més històriques i erudites per sobre de les revistes d'actualitat general amb informació artística.
   

Aquest projecte vol posar a l'abast dels historiadors generalistes i dels historiadors de l'art un tipus de material relativament desconegut i molt dispers en les seves ubicacions actuals, que hauria de servir per intentar una profunda revisió dels orígens de la nostra historiografia. Hom ha donat massa relleu a la generació d'estudiosos que comencen a publicar a principis del segle XX i ha negligit l'estudi dels autors anteriors. Un cop avençat el recull dels materials del segle XIX serà el moment de recuperar les fonts més antigues.